Arquitectura, salut i territori

Entenem l’arquitectura com una pràctica situada en la intersecció entre cos, matèria i entorn. Els espais construïts influeixen en la manera com percebem el lloc, com vivim la vida quotidiana i com ens relacionem amb el territori.

Des d’aquesta perspectiva, el treball de l’estudi integra coneixements procedents de l’arquitecura saludable, la neuroarquitectura, la bioconstrucció i una mirada urbanística atenta a la vida quotidiana.

Experiència espacial

L’arquitectura és una experiència corporal i sensorial. Tal com assenyala Maurice Merleau-Ponty, la percepció no és només un procés visual sinó una experiència del cos a través de la qual ens situem en el món (Phénoménologie de la perception, 1945). La llum natural, les proporcions dels espais, la qualitat acústica o la relació amb l’exterior formen part de la manera com les persones perceben, recorren i habiten els edificis.

El projecte arquitectònic té en compte aquests factors amb l’objectiu de generar espais clars, confortables i ambientalment equilibrats.

Aquesta mirada s’estén també al disseny dels espais interiors, entesos com a part inseparable del projecte arquitectònic i de l’experiència quotidiana dels espais.

Qualitat ambiental, salut i energia

Els edificis actuen com a entorns ambientals que influeixen en el benestar de les persones. Diversos estudis sobre qualitat ambiental interior, com els desenvolupats per Joseph Allen i el seu equip a la Harvard T.H. Chan School of Public Health, mostren la relació directa entre ventilació, qualitat de l’aire interior i salut dels ocupants.

Per això, cada projecte es desenvolupa considerant les condicions climàtiques del lloc i estratègies passives de disseny, com l’orientació solar i la ventilació natural, el control de la radiació solar i el comportament tèrmic de l’edifici. Aquestes decisions contribueixen a millorar el confort interior i a reduir la demanda energètica dels edificis.

Materialitat i bioconstrucció

La selecció dels materials i dels sistemes constructius és essencial per a la qualitat ambiental dels edificis. En aquest sentit, la bioconstrucció incorpora criteris relacionats amb el cicle de vida dels materials, la seva toxicitat i la seva capacitat de regular el clima interior.

Aquesta aproximació permet desenvolupar edificis més saludables, equilibrats i respectuosos amb el medi.

Arquitectura i ciutat

L’arquitectura forma part d’un sistema urbà més ampli. La manera com s’organitzen els carrers, els espais públics i la distribució dels usos condiciona la vida quotidiana de les persones i els seus recorreguts habituals.

Les aportacions de l’urbanisme orientat a la vida quotidiana posen de relleu la importància d’incorporar la diversitat d’experiències i necessitats en la planificació urbana. Conceptes com la proximitat dels serveis, la qualitat dels espais públics o la continuïtat dels recorreguts quotidians contribueixen a construir entorns més inclusius, accessibles i habitables.

Des d’aquesta mirada, l’arquitectura es concep com una peça que contribueix a la qualitat i a la configuració d’un espai urbà habitable.

Arquitectura i lloc

Cada projecte forma part d’un context territorial, ambiental i cultural. Comprendre el lloc –el paisatge, el clima i el teixit urbà– és essencial per desenvolupar una arquitectura que dialogui amb el seu entorn.

L’objectiu és construir espais habitables, durables i sensibles a les condicions del lloc i a les necessitats de les persones.

L’arquitectura es concep així com una pràctica que articula cos, espai i territori per donar forma a entorns habitables, saludables i en relació amb el lloc.